Lloguer d’habitatge per societat mercantil: exempció

Posted by on gen. 31, 2017 in Fiscal, Notícies | 0 comments

TEAC 15-12-16 És possible aplicar l’exempció per lloguer de vivenda vers una societat mercantil a aquelles operacions on es senyala a la persona que utilitzarà la vivenda, se’n prohibeix la cessió o subarrendament i l’arrendador no pot designar amb posterioritat a la celebració del contracte, les persones que l’utilitzaran. El Tribunal Econòmic en el seu fonament de dret tercer conclou: Aquesta exempció té un caràcter finalista i no exclusivament objectiu. No només atén a la naturalesa del bé immoble que es lloga sinó que requereix que el propi arrendatari el destini al seu ús com a vivenda, sense que pugui aplicar en aquest cas la cessió a tercers o el subarrendament. És necessari plantejar-se si existeix alguna possibilitat de que es pugui aplicar l’exempció, quan de manera concreta i específica, en el propi contracte de lloguer, es faci constar l’usuari últim de l’immoble, de manera que s’impedeix el subarrendament o cessió posterior a persones alienes a les designades en el contracte de lloguer. L’ arrendatari no pot tenir la facultat de subarrendar o cedir la vivenda ni a designar amb posterioritat a la firma del contracte a les persones físiques usuàries de l’immoble, així com tampoc pot destinar la vivenda a ser utilitzada per a diferents persones físiques durant la vigència del contracte d’arrendament. El que es pretén amb aquesta exempció és que la finalitat del contracte de lloguer serveixi únicament de vivenda a una persona concreta, de tal manera que quan s’acredita que no existeix un negoci jurídic posterior al contracte de lloguer pel qual es cedeix l’ús de la vivenda, i en conseqüència no es pot destinar a residència d’una altra persona, qualsevol que sigui el seu títol o el motiu de la cessió, s’ha d’incloure l’operació dins de l’exempció que ara examinem. Sense que aquest fet suposi una interpretació extensiva de l’exempció. Els requisits que han de caracteritzar l’arrendament per a l’aplicació de l’exempció són: El propietari d’un bé immoble cedeix a l’arrendatari el dret a ocupar-lo i a excloure d’aquest a d’altres persones. Aquest fet ho ha de ser a canvi d’una renda. Per un període de temps...

Llegir més

Ajornaments i fraccionaments de pagament

Posted by on gen. 31, 2017 in Fiscal, Notícies, Slider | 0 comments

AEAT Instrucció 1/2017 Com a conseqüència de l’aprovació del RDL 3/2016 que introdueix modificacions a la Llei General Tributaria en relació amb els procediments sobre ajornaments i fraccionaments de pagament es publica aquesta Instrucció, amb el propòsit d’actualitzar els criteris donats als Òrgans de Recaptació de la AEAT per incrementar els ingressos tributaris en temps i forma, aconseguir que els deutes tributaris es paguin en els seus terminis, i evitar que els obligats tributaris utilitzin aquests procediments com a forma de finançament. Per tant, mitjançant aquesta instrucció, que resulta d’aplicació per a les sol·licituds presentades a partir de 1/1/2017, s’actualitzen els criteris existents en allò referit a: terminis, garanties i d’altres aspectes, diferenciant entre els següents procediments: Mitjançant actuacions administratives automatitzades, aplicables als deutes d’import total pendent igual o inferior a 30.000 euros, que poden ser objecte de dispensa total o parcial d’aportació de garanties (LGT art. 82.2.a). S’indica en aquest cas que es prescindeixi de la realització de certs requeriments d’aportació de probes i documentació, i s’adopti la presumpció de que el sol·licitant compleix amb els requisits per a la seva concessió. El número màxim de terminis és de 12 mesos per a persones físiques, i de 6 mesos per persones jurídiques i entitats del la LGT 35.4. Per les sol·licituds de deute pendent igual o inferior a 1.000 euros, el procediment es resoldrà en atenció a la proposta de terminis formulada per l’obligat tributari, sempre que l’import de cadascun d’aquests terminis no resulti inferior a 30 euros. Ordinari o general per a la resta de deutes, i on si resulten exigibles l’aportació de proves i documentació. D’altra banda s’adequa la AEAT Instrucció 4/2015 sobre garanties necessàries per la concessió d’ajornaments i fraccionaments de pagament, i per obtenir la suspensió dels actes administratius objecte de recurs i...

Llegir més

Quantitats percebudes per la devolució de la clàusula sòl

Posted by on gen. 31, 2017 in Fiscal, Notícies, Slider | 0 comments

A través del RDL 1/2017 s’aprova la disposició addicional 45ª de la LIRPF, d’aquesta manera el tractament fiscal de les quantitats rebudes per a la devolució de les clàusules sòl es regula de la següent manera: No s’integrarà a la base imposable de l’IRPF la devolució derivada d’acords celebrats amb entitats financeres, en efectiu o a través d’altres mesures de compensació, junt amb els seus interessos indemnitzatoris, de les quantitats satisfetes en concepte d’interessos per aplicació de clàusules de limitació dels tipus d’interès dels préstecs. En relació a les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent objecte de la devolució: Si les referides quantitats, en exercicis anteriors, van formar part de la base de la deducció per inversió en vivenda habitual o de les deduccions establertes per la Comunitat Autònoma, es perd el dret a practicar la deducció sobre les mateixes, havent de sumar a la quota líquida estatal i autonòmica , meritada a l’exercici en el qual s’hagi celebrat l’acord amb l’entitat financera, exclusivament les quantitats indegudament deduïdes en els exercicis respecte dels quals no hagi prescrit el dret de l’Administració per a determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació (RIRPF art.59), sense inclusió d’interessos de demora. No obstant no s’addiciona a la quota líquida estatal i autonòmica la part corresponent de les quantitats que es destinin directament per part de l’entitat financera a minorar el principal del préstec. Si les referides quantitats van ser despesa deduïble en exercicis anteriors respecte dels que no ha prescrit el dret de l’Administració per tal de determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació, es perd tal consideració, havent de practicar autoliquidació complementaria corresponent als referits exercicis, sense sanció ni interessos de demora, ni recàrrec, en el termini comprès entre la data de l’acord i la finalització del següent termini per a la presentació de l’autoliquidació per IRPF. No formen part de la base de deducció per inversió en vivenda habitual ni de cap deducció autonòmica, ni es consideren despesa deduïble, les quantitats satisfetes pel contribuent en exercicis els quals el seu termini de presentació de l’autoliquidació per IRPF no ha finalitzat amb anterioritat a l’acord de devolució de les mateixes celebrat amb l’entitat financera, així com les quantitats respecte de les que no existeix obligació d’addició a la quota líquida mencionades a l’apartat 1 anterior. Tot lo anterior també s’aplica quan la devolució de les quantitats sigui conseqüència de l’execució o compliment de sentències judicials o laudes...

Llegir més

Exempció educativa IVA

Posted by on set. 8, 2015 in Fiscal, Notícies | 0 comments

El plantejament pel qual si és aplicable l’exempció per a guàrdia i custòdia dels nens (LIVA art.20.U.9) als serveis de menjador per estar directament relacionats entre ells, l’Administració Tributària conclou: Els serveis que poden beneficiar-se de l’exempció són l’atenció, el recolzament, la vigilància als nens, en els centres escolars, durant el servei de menjador escolar, esbarjo anterior i posterior al mateix, així com en horari extraescolar anterior a l’inici de les classes i un cop finalitzades les mateixes, no ampliant l’exempció als serveis d’atenció d’infants en el transport escolar, períodes de vacances, excursions o campaments fora del centre docent. Una prestació ha de ser considerada accessòria a una altra de principal quan no representi pel seu destinatari un fi en si mateixa, sinó el mitjà per gaudir en les millors condicions de l’operació principal, característica que no es troba entre els serveis de menjador escolar i guarda i custòdia de nens, representant cadascun serveis independents i per tant havent de tributar pel seu propi règim. Per tant, es troben subjectes i no exempts els serveis de menjador escolar consistents en elaborar, distribuir i subministrar els menús escolars. El tipus impositiu vigent per aquests serveis és del 10%. No obstant, estan exempts en la mesura que siguin prestats pels mateixos centres docents o educatius vers els seus alumnes, no fent extensiva aquesta exempció en d’altres casos, com poden ser les empreses de càtering escolar. (DGT CV...

Llegir més

Retencions ingressades sobre rendiments del treball no abonats

Posted by on set. 8, 2015 in Fiscal, Notícies | 0 comments

Les retencions a compte de l’IRPF representen una modalitat de bestretes que opera generalment quan es fan efectives les rendes subjectes per ser precisament aquesta la seva naturalesa, una detracció que es realitza quan es fa efectiu el pagament (RIRPF art. 78). Per tant resulta improcedent practicar retencions respecte d’uns rendiments del treball que encara no han estat pagats. En referència a la imputació temporal de les retencions, els contribuents han d’imputar les mateixes al període en el qual s’imputin les rendes sotmeses a retenció o a ingrés a compte, amb independència del moment en el qual les referides retencions s’hagin practicat (RIRPF art.79). Pel que fa referència als rendiments del treball, com a norma general, s’imputen al període impositiu en el qual són exigibles pel perceptor, excepte, entre d’altres, quan per circumstàncies no justificades i no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en els quals van resultar exigibles, procedint a través d’autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec (LIRPF art. 14.1 i 2.b). En el cas de quantitats no satisfetes pendents de resolució judicial, els rendiments es consideren exigibles, en el període impositiu que la referida resolució adquireixi fermesa, havent de presentar l’autoliquidació en el termini que s’escau entre la data en la qual es percebin i el final del termini següent de declaració per IRPF. D’aquesta manera les retencions practicades sobre uns rendiments no satisfets no poden ser objecte d’imputació temporal en la mesura que no siguin imputables els rendiments dels quals procedeixin. (DGT CV...

Llegir més